Discurs d'acceptació de Sòcia d'Honor del CEAJC / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 90 (abril 2022), p. 20-21 (Notícies de l'entitat) 

Memòria dels 50 anys de l'Assemblea de Catalunya / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 89 (gener 2022), p. 24-26 (Memòria històrica) 

La Proclamació de la Segona República a Argentona / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 87 (juliol 2021), p. 17-19 (Memòria històrica) 

Aquest any s'ha fet 90 anys de la proclamació de la Segona República. Recordar les efemèrides ens fa ser més conscients de la nostra història i, a la vegada, afavoreix poder reflexionar sobre el nostre passat que en algunes ocasions ens pot ajudar per prendre decisions en el present.

Un Argentoní deportat a Mauthausen / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 86 (abril 2020), p. 21-22 (Dossier) 

Quan feia la recerca dels morts i desapareguts d'Argentona a la Guerra Civil, vaig trobar una carta d'Elvira Miguel, mare de Ventura Casanovas i Miguel, en què demanava a l'alcalde Julià Carbonell que es posés en contacte amb el consol d'Alemanya a Barcelona, per obtenir el certificat de defunció del seu fill que havia mort a Gusen, el 1941. A partir d'aquí començà el procés per recobrar la memòria de Ventura Casanovas.

Projecte Sotlperstein a Mataró / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 84 (octubre 2020), p. 28 (Memòria) 

L'any 2017, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va impulsar el projecte Stolpersteine a la ciutat, amb l'objectiu de dignificar els mataronins assassinats pel nazisme.

Epidèmies del segle XX a Argentona / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 83 (juliol 2020), p. 33-34 (Memòria) 

Els estudis històrics ens confirmen l'existència d'una mortaldat infantil i d'unes epidèmies que van fer estralls fins ben entrat el segle XX.

L'Argentonina Consol Nogueras i Seda / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 80 (octubre 2019), p. 18-23 : il. (Biografia) 

Consol Nogueras i Seda : filla d'Argentona i primera regidora de Mataró de 1934-1939 / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


[Mataró?] : Generalitat de Catalunya : Arxiu Comarcal del Maresme, [2021]
73 p. : il. ; 24 cm (Documents i estudis maresmencs, 5) 
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró i l'Ajuntament d'Argentona.

Aquest llibre és una aproximació biogràfica de la que fou una de les primeres regidores del país, concretament de Mataró durant la Segona República. Nascuda a Argentona el 1882 en el si d'una família acomodada, a la dècada dels anys trenta milità a Esquerra República de Catalunya i encapçalà tota una generació de dones a la capital del Maresme, essent regidora entre 1934 i 1939. En acabar la Guerra Civil, s'exilià a França on morí el 1951 i on reposen les seves despulles. L'edició ha anat a càrrec de l'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), en col·laboració en els ajuntaments d'Argentona i de Mataró, i recull la recerca dels darrers anys de la historiadora Margarida Colomer i Rovira. Aquest volum és el cinquè de la Col·lecció documents i estudis maresmencs que edita l'ACM.

Setmana de la memòria històrica : un Memorial Democràtic a Argentona / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 77 (gener 2019), p. 8 : il. (Memòria històrica) 

La Producció vidriera al Maresme : Centenari del Forn del Vidre, una cooperativa singular / Alexis Serrano, Mercè Calpe, Joan Antoni Cerdà, Joan Francesc Clariana, Margarida Colomer, Víctor Ligos



El Papiol ; [Mataró] : Editorial Efadós : Arxiu Comarcal del Maresme, 2020
260 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788418243080

Per primer cop s'aborda monogràficament la dilatada història vidriera de Mataró i del Maresme en un únic volum. Amb motiu del centenari del naixement de la cooperativa Cristalleries de Mataró, l'Arxiu Comarcal del Maresme, que custodia el seu fons documental, ha promogut l'edició d'aquest llibre format a partir dels textos dels principals especialistes en la matèria: historiadors, arqueòlegs i entesos vinculats a la producció vidriera comarcal. En les seves pàgines, ricament il·lustrades, es condensa la història del vidre de l'antiguitat a la comarca, dels tallers productors d'època moderna i contemporània, i de la fàbrica més important dedicada a la producció vidriera de la península Ibèrica. (Editorial).

En memòria de Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867-1956) / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 70 (abril 2017), p. 7-9 : il. (Especial Puig i Cadafalch) 

Josep Calvet i Móra: el diputat / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 68 (octubre 2016), p. 24-26 : il. (Memòria) 

Espais emblemàtics de la Guerra Civil / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 67 (juliol 2016), p. 18-25 : il. (Memòria històrica) 

Josep Abril, alcalde de Mataró afusellat pel franquisme / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018
200 p. : il. ; 21 * 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788469797044

Josep Abril i Argemí (Santa Maria de Palautordera, 1868 - Barcelona, 1939) combinà el seu ofici de sabater amb un gran afany de saber autodidacta i compromís polític, que el van dur a esdevenir un dels prohoms del republicanisme mataroní de principis del segle XX, com a regidor i com a líder del Partit Republicà Democràtic Federalista i Radical de Mataró. El 1930 fundà i liderà el Centre Republicà Federal de Mataró, una de les entitats que s'adherí, el març de 1931, a la nounada Esquerra Republicana de Catalunya. Un mes després esdevenia el primer alcalde republicà de la ciutat. A partir de 1934 continuà sent regidor fins ja entrada la Guerra Civil. Aquesta llarga trajectòria de lluita cívica, social i política el va portar, a la fi de la guerra, a ser detingut, empresonat, jutjat, condemnat a mort i executat pel règim franquista, esdevenint un símbol de les llibertats democràtiques per a les futures generacions mataronines. (Editorial).

Col·lectivitzacions i cooperativisme a Mataró / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: Cooperació Catalana. Barcelona, núm. 392 (novembre 2015), p. 19-22 : il. (Memòria Cooperativa) 
Notes.

Francesc Burniol : el mestre que fou depurat per republicà i catalanista / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


Argentona : Voliana Edicions, 2015
266 p. ; 21 cm
ISBN 9788494287671

Francesc Burniol és un d'aquests discrets herois de la vida quotidiana sense els quals les viles, les ciutats i el país sencer no serien el mateix. Margarida Colomer, curosa investigadora, ens atansa a la vida d'aquest mestre que formà generacions d'argentonins. Va consagrar la seva vida a ser mestre d'escola d'Argentona des de 1893 fins que fou apartat del magisteri per la dictadura franquista el 1939. Burniol podria haver estat un element més d'aquell magisteri sumís i dòcil que havia dissenyat la Llei Moyano amordaçat políticament i ideològica per ser servil als cacics locals. Seguint la seva vida assistim a la progressiva conscienciació i compromís per assolir una societat més justa i democràtica. Convençut de què els canvis socials perdurables són els que estan fonamentats sobre la transformació de les persones a través de l'educació. Els estudis sobre la repressió política del franquisme contra el magisteri posen en relleu, justament, que fou molt més dura i cruel als pobles petits que en les ciutats. Francesc Burniol i Argentona ens serveixen d'exemple per veure l'acarnissament en què s'actuà contra els mestres de poble per part de les autoritats locals.

Morts registrats a Argentona durant la Guerra civil / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


En: 145411 V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme : el Maresme i la conflictivitat bèl·lica. [Vilassar de Mar] : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, DL 2013. p. 103-113

Bibliografia i fonts.

Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya : la lluita per retornar les llibertats democràtiques a la Mataró de la postguerra / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


Barcelona : Fundació Nous Horitzons, DL 2007
80 p., [8] p. de làm. : il.; 21 cm (El Pensament i l'acció, 26) 
Reimpressions: 2008. Bibliografia.

La Vaga de dones del tèxtil a Mataró a la postguerra / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


En: 136246 1960 - 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII Congrés de la CCEPC. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Museu d'Història de Catalunya : Cossetània, 2012. p. 323-330
 (Moviments socials) 

La postguerra a Mataró 1939-1952 / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013
584 p. (Biblioteca Abat Oliba) 
ISBN 978-84-9883-653-0

Aquest llibre analitza la història de la població de Mataró entre 1939 i 1952, tot relacionant-la amb esdeveniments dins el territori espanyol i internacional. L'objectiu principal és tractar de la postguerra, període poc estudiat des d'un punt de vista global. S'hi destaca l'evolució del govern municipal, el de la Falange, el Sindicat de la CNS i el de l'Església, com a poders dependents de la Dictadura franquista. En contraposició s'estudia la resta de la societat civil, com ara les condicions de vida, l'ensenyament, la sanitat i la cultura. Podem observar com la societat s'organitza amb entitats culturals de resistència. A nivell laboral es lluita amb vagues per millorar el nivell de vida de la classe treballadora, vagues liderades per dones del gènere de punt. Es fa esment de persones que es fan més visibles per la seva trajectòria dins el camp cultural, sindical i polític, tant clandestí com permès en el marc d'una societat molt controlada pel poder franquista. En tot el procés, el que podem copsar és la gran repressió a tots els àmbits de la societat i molt especialment als sectors populars considerats antifranquistes.